MERITXELL

Al Principat d’Andorra, envoltat d’un entorn privilegiat i rodejat de paratges de gran bellesa, el Santuari de Meritxell surt entre les muntanyes com a símbol de passió de tot un poble. L’església del santuari, reconeguda amb el títol i la dignitad de ‘Basílica menor’, distinció concedida pel Papa Francesc, és un dels llocs més visitats del Principat. La fe i devoció del poble andorrà fa de Meritxell el cor espiritual del País.

El tiempo - Tutiempo.net
El temple nou

santuario-de-meritxellL’esglesia del Santuari de Meritxell ha estat reconeguda amb el títol i la dignitad de ‘Basílica menor’.
El Papa Francesc li va concedir, l’any 2014, la distinció de basílica menor en honor a l’especial vida litúrgica, la labor religiosa i la singular història i activitat cultural del santuari.

Aquest reconeixement posa en valor, encara més, l’espai de culte més important del Principat.

 

La nit del 8 al 9 de setembre de 1972, a les poques hores d’haver celebrat la festivitat de la patrona, un incendi va destruir pràcticament la totalitat del santuari (edifici, retaules, altars, objectes, imatge…), deixant fora de perill únicament part de la façana de l’església i alguns murs. El mateix dia 9, el Consell General decidí reconstruir el santuari en la seva totalitat.
La construcció del nou edifici va ser encarregada a l’estudi de l’arquitecte Ricard Bofill. Al projecte de Bofill se li demanà que transmetés grandiositat monumental i força religiosa, i aquest es va dur a terme sota tres pilars molt clars: Fe, Identitat i Cultura. Tots aquests conceptes havien d’integrar-se en el paisatge, havien d’estar al servei de la religió i la cultura. L’arquitecte va projectar inicialment un gran complex amb edificis i elements que finalment no es varen construir.

santuario-de-meritxellL’edifici actual fou inaugurat al 1976. Es tracta d’un disseny de santuari modern, de concepció eclèctica, donat que com apunten alguns estudiosos, la seva construcció recorda a altres construccions de diferents èpoques. Per a alguns d’aquests especialistes, el campanar de torre recorda als que havia en molts monestirs medievals del sud-est d’Europa. També es troben similituds amb l’art islàmic per les grans obertures visibles que posseeix el santuari, així com per la presència d’aigua al claustre dels miralls. Aquests dos factors afermen l’intent d’establir una sintonia entre l’obra de l’home i l’entorn que l’envolta. Per una altra banda, els grans arcs de pedra blanca i pissarra recorden a alguns dels que quedaren després de l’incendi i que formaven part de l’antiga església.

En canvi, la interpretació feta des del taller de l’arquitecte, adaptant a l’obra el passat arquitectònic pirenaic, és el resultat de la ‘interpretació dels principis teòrics de l’arquitectura romànica dins d’un disseny modern’.

 

santuario-de-meritxellA l’interior de l’església, sota un cambril cilíndric sostingut per dues columnes, es troba la reproducció de la talla romànica de la Verge de Meritxell, obra d’un taller d’Olot, realitzada amb la més avançada tecnologia seguint els cànons de la romànica desapareguda després de l’incendi.
Enmig de l’espai es situa l’altar, de forma circular, i en la part superior, es poden observar les imatges dels set Sants titulars de les parròquies andorranes. La presència d’aquests sants en el temple deixa constància de la importància de Meritxell com Santuari Nacional.

 

El Santuari, a més del seu significat religiós com a seu de la religiositat andorrana, es presenta com un dels exponents més representatius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. El conjunt històric de Meritxell, constituït per el Santuari Vell i el Nou, estant declarats Béns d’Interès Cultural d’Andorra.

La imatge de Meritxell

La imatge que en l’actualitat es pot veure al santuari i que és venerada pels fidels i peregrins és una fidel reproducció de la talla romànica desapareguda la nit del 8 de setembre de 1972, en l’incendi que afectà greument al santuari.

virgen-de-meritxellLa santa imatge que va desaparèixer a conseqüència de l’incendi era una talla romànica del segle XII, de fusta policromada, la qual situaven els experts com una de les més antigues d’aquella zona pirenaica. Seguda solemnement en actitud hieràtica, sosté a la falda al nen que aixeca la mà esquerra igual que la Mare. Portava una corona de cinc florons al cap sobre un vel blanc que li cobria el cap i les espatlles. Com altres imatges de l’època, conegudes com de la “mà llarga”, la Mare tenia la mà dreta exageradament gran i llarga, emfatitzant l’acció d’acollir i el signe de benedicció. El nen, que repeteix el gest de la Mare, va descalç a diferència d’aquesta, que portava uns grans esclops.

La talla actual representa fidelment els trets característics de la talla desapareguda, recollint els conceptes i les idees que l’artista medieval desitjava transmetre: la disposició de la figura de la Mare, simbolitzant la salvaguarda i protecció que una mare dóna als seus fills; els ulls de la mare, exageradament ressaltats, expressen eternitat i espiritualitat, i la desproporció antinatural intencionada representa la realitat veritable i transcendent del que és diví.

El missatge de l’artista és clar:
“la Verge de Meritxell, reina del cel i de la terra, és la dona senzilla i humil que estima a tothom per igual”.

L'antiga església

No és molta la informació de la que es disposa de l’antiga església. Però la certesa de l’època a la que pertanyia la imatge romànica de Santa Maria de Meritxell, segle XII, fa pressuposar que la capella primitiva va pertànyer al mateix període o fins i tot anterior. Això no seria estrany, donat que com ha succeït en altres santuaris, la construcció de l’edifici s’avançà a la col•locació de la imatge.
Aquesta construcció romànica va ser posteriorment transformada en època barroca. Es tractava d’un temple força humil d’una sola nau, amb absis semicircular. De l’obra romànica s’ha conservat el mur oest, integrat dins de l’edifici barroc. A l’any 1991 es varen realitzar unes excavacions arqueològiques al solar de l’antiga església en el que varen aparèixer aquests elements, que foren posteriorment integrats en l’edifici barroc del s. XVII.

Seran necessàries futures excavacions per poder determinar amb exactitud la data aproximada d’aquella capella, però amb les dades actuals, es pot afirmar que Meritxell va ser el primer lloc d’Andorra en el que es va venerar una imatge de la Verge i el primer lloc en el que s’alçà una església sota l’advocació de Maria.

La talla de la Verge de Meritxell va ser conservada en aquesta antiga església fins l’any 1972, fins que la nit del 8 al 9 de setembre, un incendi va destruir la major part de les dependències d’aquest santuari (avui en dia conegut com ‘el vell santuari’).

L’edifici, que havia quedat pràcticament devastat pel foc, va ser reconstruït parcialment i avui en dia acull l’exposició retrospectiva ‘Meritxell Memòria’, que reflexa a través d’imatges, documents i objectes la història del culte a la patrona d’ Andorra.

Festa de Nostra Senyora de Meritxell

festividad-de-meritxellEl progressiu augment de la devoció i admiració cap a la verge al llarg dels segles XIX-XX, i l’assentament d’unes circumstàncies especials de maduresa i interiorització del sentiment nacional per part dels habitants d’Andorra, portaren al Consell General de les valls d’Andorra, el dia 24 d’octubre de 1873, a declarar oficialment i per unanimitat la Verge de Meritxell como a patrona de les Valls d’Andorra: “es consigna el fet que Nostra Senyora de Meritxell considerada per les Valls d’Andorra como a la seva patrona i especial protectora des de temps immemorials”.
Anys després, el continuat suport dels diferents bisbes – coprínceps a Meritxell, units a aquest fervor i tradició popular que ja s’havia gestat temps enrere, varen fer possible que el bisbe Joan Benlloch Vivóla demanés, el 23 d’agost de 1913, la declaració canònica del Patronat de la Verge de Meritxell.

No passa desapercebut el fet que, des de la proclamació del patronatge (1873) fins al seu reconeixement eclesiàstic (1914, un any després de la seva petició), passessin més de quaranta anys. Els convulsos i regirats temps d’aquesta època, unit a les tensions entre la Mitra d’Urgel i els governants d’Andorra, van fer que, de forma inexplicable, calgués esperar tant de temps per a aquest reconeixement. La Santa Seu, mitjançant el summe pontífex, el Papa Pius X, confirmà el patronatge de la Verge de Meritxell sobre el poble andorrà a l’any 1914.

El Consell, gojós per la noticia, va voler que aquest moment es solemnitzés i es va acordar que es celebri, cada 8 de setembre, la Festa Nacional de les Valls.Anys després, el bisbe barcelonès Dr.Justí Guitart i Valardebò va voler completar l’obra dels seus predecessors i va treballar a favor de la coronació canònica de la Verge como a patrona d’Andorra, procés de reconeixement que va concloure el 8 de setembre de 1921. La facultat de concedir aquest privilegi requeia a la basílica de San Pere de Roma.

festividad-de-meritxellEn l’actualitat, cada 8 de setembre, el poble andorrà viu una festa d’unitat i concòrdia a on la Verge és la protagonista absoluta. Tot gira al voltant de Meritxell, la verge de tots. Aquell dia, milers de persones peregrinen fins al santuari, des de molt aviat, per a donar gràcies i manifestar el seu sentiment d’alegria i entusiasme. Personal i espiritualment s’agenollen davant la verge.
El poder d’atracció de Meritxell s’evidencia de forma clara en aquesta jornada, que como a tal es viu.

Diversos actes i celebracions (peregrinacions, concerts, ballades de sardanes, eucaristies, degustacions de productes típics…), emmarquen aquest dia, en el qual les tradicions i la festa omplen d’alegria el recinte de Meritxell.

Horaris

Horaris de visita (nou i antic santuari):
De dimecres a dilluns: de 9 h a 13 h i de 15 h a 19 h
Entrada gratuïta.

Visites guiades gratuïtes de maig a octubre 


Serveis Religiosos:
Horaris de Misses (ordinari), cada diumenge, a les 12.30 h.
Dissabtes i vigílies de Festa de Pasqua i Tots Sants, a les 18.00 h.
Misses especials o concretes: a convenir amb el rector del santuari.


 

Contacte

Adreça: Meritxell – AD 100. Canillo (Principat d’Andorra)

Para qualsevol dubte o consulta, reservar una missa, etc. contact amb l’Oficina d’Informació del santuario: pastoral@santuariodemeritxell.com
Tef. +(00) 376 851 253
Web: www.santuariodemeritxell.com

Possibilitat de realitzar visites guiades gratuïtes al santuari, de maig a octubre (amb reserva prèvia). Contact amb:
pastoral@santuariodemeritxell.com o tef. + (00) 376 726 109

ASOCIACIÓN PARA LA PROMOCIÓN DE LA RUTA MARIANA

La APRM és una associació sense ànim de lucre constituïda pels santuaris del Pilar, Torreciudad, Meritxell, Montserrat i Lourdes, que la seva finalitat és la promoció d'aquesta ruta mariana, dels seus santuaris i del conjunt històric, artístic i natural de les regions on estan enclavats.

OFICINA DE PROMOCIÓ

C/ Cádiz 12
50004 - Saragossa (Espanya)
+34 976 794 225

Web financiada por:

Colaboran:

C
.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies